|
"No hi ha impossibles;
|
|
El projecte va començar el 2008 sota el paraigües de l’entitat Esportistes Solidaris, una associació engegada per ex-esportistes d’elit per tal de difondre l’esport com a eina pedagògica en l’entorn de l’educació social. Així es van iniciar els primers projectes en centres de menors, en col·laboració amb altres entitats, com l’Associació de Recerca Cultural i Socioeducativa, una fase prèvia que va durar uns 3 anys en el que vam assentar les bases de recerca sobre l’esport com a eina pedagògica en els entorns socials més desafavorits. Al 2011 vam anar a França a entrevistar en Marc Batard, alpinista de reconeixement internacional i president de l’entitat “en Passant par la Montagne” (www.montagne.org) especialitzada en aquesta mateixa tasca pedagògica, que ens va donar bons consells i el seu recolzament. Aquests quatre anys hem estat treballant en centres de menors, escoles i ajuntaments, oferint la nostra experiència per tal d’engegar projectes que ens motiven, i fer accessible el món de la muntanya a persones que no la coneixen o la coneixen poc, degut principalment a la precarietat de les seves realitats socials. Tot esperant que la muntanya obri una porta a alguna mena de llibertat, tot esperant que aquesta llibertat pugui modificar d’una manera positiva les vides i les realitats més difícils. També desitgem continuar posant en relació centres i tècnics, posar en coneixement aquest valor pedagògic que té la muntanya i que, tal i com ja ha succeït en una ocasió, els centres de menors continuïn emprant aquest projecte de manera autònoma un cop n’ha fet la descoberta. Paral·lelament, desitgem poder despertar la sensibilitat social del col·lectius d’alpinistes i escaladors, de vegades massa allunyats en les muntanyes de les dures realitats socials que viuen, baix, en les valls, així com oferir-los-hi una eina per poder posar un gra de roca per la dissolució de les desigualtats socials. Actualment el projecte està més viu que mai i seguim, gràcies a la solidaritat de tot+s vosaltres, endavant. Poc a poc, en col·lectiu, amb solidaritat. Perquè anem lluny. |